MONESTIR DE SANT PERE DE RODES
El monestir de Sant Pere de Roda (o de Rodes abusivament segons Joan Coromines) fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). El monestir fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció. Des de les ruïnes de l'antic cenobi es gaudeix d'una vista excepcional sobre tot el sector de costa situat al N delcap de Creus, en particular les badies del Port de la Selva i de Llançà. A NO del monestir, poc abans d'arribar-hi, hi ha les restes del poble medieval de Santa Creu de Rodes, entre les quals destaca l'església de Santa Helena de Rodes.
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima. Els bisbes de la diòcesi de Girona són documentats genèricament l'any 516. Segons alguns documents del segle VII el seu culte era equiparable a les diòcesis deToledo i Sevilla. Durant l'ocupació musulmana entre els anys 715 i 785 va ser transformada en mesquita.[1] La seva major particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres,[2][3] que és alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de basílica de Sant Pere del Vaticà, que fa vint-i-cinc metres. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà deGerunda, assentament d'època romana del qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça de la catedral.
CATEDRAL SANTA MARIA GIRONA
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA PORQUERES
L'església és una joia del romànic del segle XII que ha arribat fins als nostres dies amb poques modificacions. Va ser declarada Monument Nacional el 3 de juny de 1931. És d'una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular. La nau se separa del presbiteri amb un arc triomfal, arc toral que es recolza damunt dues grans columnes amb capitells molt ben esculpits amb motius religiosos que tallen bruscament l'austeritat interior. L'absis té tres absidioles semicirculars i també hi ha dues capelles laterals.
MONESTIR DE SANTA MARIA DE VILABERTRAN
La fundació de la canònica augustiniana de Santa Maria de Vilabertran fou obra de Pere Rigald, sacerdot encarregat d’una antiga església de la que es tenen notícies des del 969. Vers el 1060, aquell Pere Rigald hi havia reunit alguns clergues que hi vivien en comunitat. La casa monàstica ja de bon principi degué estar subjecta a la regla de sant Agustí.
RUINES DE CASTELLO D'EMPURIES
Un no ha d'estar particularment interessat en història o en arqueologia per a sucumbir a l'encant de les excavacions d'Empúries.
Els grecs es van establir aquí a principis del segle VI abans de Jesucrist, i més tard els romans van iniciar la romanització de la península (s.II aC) també des d'aquest lloc, no sols per les raons estratègiques que els brindava el Golf, sinó també per la indubtable bellesa d'aquest enclavament.
El monument que sens dubte és més conegut de la ciutat de Besalú, és el seu magnífic pont romànic, construït com a via de comunicació entre la vila i l'altra riba del riu Fluvià. A cavall entre les dues ribes, es va aprofitar la immillorable situació d'unes grans roques situades en el llit de la llera, que van servir llavors i serveixen encara avui en dia de fonament per als 7 arcs de mig punt que conformen el pont. Compost de dos trams que formen un angle oblic entre si, compta amb un total de 145 metres de recorregut per un ample que oscil al voltant dels 5 metres.
ROMÁNIC - IBÉRIC - ROMÁ
PONT VELL DE BESALU
MONESTIR DE SANT MIQUEL DE FLUVIÀ
SANTUARI DE SANT PERE DEL BOSC LLORET DE MAR
CLAUSTRE DE SANT DOMENEC DE PERALADA
El santuari de Sant Pere del Bosc, es troba al mig d'una zona boscosa de la Serra de Marina, entre Maçanet de la Selva iLloret de Mar, municipi al qual pertany.
El seu origen se situa en un petit monestir benedictí cap al 986, si be no està documentat. En tot cas, fou destruït al 1694 a la guerra del Francès. Al 1759 es va reconstruir en estil barroc.
Al 1860, amb la desamortització de Mendizabal, Sant Pere del Bosc va ser subhastat.
El claustre romànic de Sant Domènec és l'únic vestigi que queda del convent agustinià fundat a Peralada a la segona meitat del segle XI.
El convent dels dominicans de Girona es va fundar l’any 1253 a l’exterior del recinte de muralles que protegia la ciutat. Més endavant, quan es va ampliar aquell clos murallat, el convent va quedar inclòs dintre de la ciutat. Els impulsors de la fundació foren el bisbe de Girona, Berenguer de Castellbisbal (també dominicà) i fra Arnau de Segarra, provincial de l’orde.
Aquest lloc s’esmenta en una butlla papal de Sergi IV de l’any 1011 com una propietat de Sant Miquel de Cuixà i on hi figura també una església. L’any 1045 es va beneir de manera molt solemne el lloc on s’havia d’aixecar el monestir benedictí de Sant Miquel, acte en el que hi van participar d’una manera o altra personalitats de l’època, com el bisbe i abat de Cuixà, Oliba, l’arquebisbe de Narbona, el bisbe de Girona i els comtes Ponç d’Empúries i Gausfred de Rosselló.

